Sovint sentim a parlar sobre l’envelliment de la pagesia donada la manca d’un canvi generacional que garanteixi la continuïtat del sector primari. No obstant, hi ha tota una generació de nous pagesos disposats a dedicar-se a la producció agrícola tot i no disposar d’una estructura familiar que pertanyi en aquest àmbit.
Molts dels nous pagesos, especialment aquells que es volen dedicar a la producció de verdures ecològiques veuen en el Maresme una zona òptima. El Maresme té unes condicions climàtiques ideals per a la producció hortícola, hiverns suaus i estius no gaire calorosos el fan immillorable per a la producció de verdures tot l’any. Si sumem a aquest fet la proximitat a un gran mercat com és l’àrea metropolitana de Barcelona i la bona xarxa de comunicacions de la comarca fan que el sector primari sempre hagi estat molt important a la comarca.
Però com tot, aquesta producció ha anat canviant al llarg del temps, als inicis la producció vitícola era el principal ús de la superfície de conreu; això no obstant, l’arribada de la fil·loxera va canviar el paisatge, i tot i que es varen replantar vinyes amb varietats empeltades resistents, mai es va arribar a l’extensió que la vinya havia tingut anteriorment. Part de les antigues vinyes varen ser incorporades a cultiu hortícola a través de l’expansió dels sistemes de reg, així doncs a principis del segle XX la patata esdevé el principal cultiu del Maresme, principalment destinada a l’exportació al mercat Europeu, les famoses “Mataró potatoes“. Després de la patata vingueren cultius de gran importància com el clavell i la flor ornamental, el maduixot…
A finals de segle XX la pressió urbanística va començar a ser el principal competidor de l’activitat agrícola i el nombre total d’hectàrees conreades no para de disminuir en detriment de l’augment de superfície construïda. Aquest procés es veu accelerat a causa del constant estat de crisis que viu la petita agricultura familiar que ha provocat que el relleu familiar de moltes explotacions s’hagi trencat.
En aquest punt, aquests nous és agricultors que volen agafar el relleu a la tradició agrícola del Maresme es troben en la terrible situació que hi ha una manca de sòl agrícola disponible i moltíssima competència per accedir-hi. A més l’excessiu preu de compra que en fan impossible la rendibilització. L’opció del lloguer és l’única viable per als nous agricultors, però aquests lloguers també tenen uns altíssims preus i a part aconseguir un contracte oficial de lloguer no és fàcil, fet que fa que molts agricultors acabin llogant terres amb contractes informals que dificulten la capacitat d’inversió, dificultant encara més les possibilitats de prosperar com a agricultor.
Això no obstant totes aquestes dificultats no aturen l’empenta dels nous agricultors, a través de molta feina i solucions imaginatives, aconsegueixen crear noves explotacions i continuar amb la tradició agrícola del Maresme.