L’agricultura periurbana suposa una gran oportunitat per a abastir les ciutats d’aliments de proximitat i de qualitat, tot preservant el llegat agrícola local. El concepte d’agricultura periurbana defineix aquella activitat agrícola que passa als voltants de les ciutats i les seves àrees metropolitanes. A causa de la seva proximitat als nuclis de consum, pot ser un actor de gran importància a l’hora de reduir l’impacte ambiental de l’actual sistema alimentari. L’exemple més clar és la reducció de la necessitat de transport i emmagatzematge. Disminuint la petjada ecològica i, al mateix temps, reduint les pèrdues per merma degut a la disminució de temps entre collita i consum. A causa de la seva proximitat a les grans àrees productores de residu, l’agricultura periurbana pot tenir una gran importància a l’hora de reciclar i tancar els cicles de l’aigua i dels nutrients.
Un exemple d’això el trobem en el compost, ja que a través del residu alimentari es pot fer servir com a adob agrícola tancant el cicle dels nutrients i reduint l’ús i importació d’adobs. Altres exemples són la possibilitat de reutilitzar l’aigua residual de certes indústries o utilitzar la calor residual de certes activitats per escalfar hivernacles.
L’agricultura periurbana ajuda a reduir la superfície construïda i impermeable de les grans ciutats. També permet la infiltració de l’aigua de pluja, ajudant així a reduir el risc d’inundacions i millorant la salut dels aqüífers. Aquesta característica també ajuda a reduir la temperatura de les ciutats. Un altre benefici és la capacitat de segrestar carboni en el sòl reduint així les emissions de CO2.
L’agricultura periurbana sostenible no només té beneficis ambientals sinó que també té grans beneficis socioculturals. Permet preservar el llegat agrícola cultural de zones agrícoles que en el passat varen abastir i permetre el desenvolupament de les ciutats en la que es troba, generant conreus amb un gran valor sociocultural, com és el cas de la carxofa del Prat. Per tant, aquest tipus d’agricultura està altament connectada amb el mercat i les comunitats les quals abasteix i viceversa, ja que els consumidors de productes locals tenen un alt grau de connexió amb aquests productes i productors.
Part de la importància de l’agricultura periurbana, és la seva interconnexió i alt grau de dependència en el mercat de la ciutat a la qual pertany. Aquest fet genera una gran connexió dels consumidors amb els productes i els productors.
En efecte, l’agricultura perifèrica sempre ha estat molt lligada als seus consumidors els quals, en molts casos, hi estan involucrats i interactuen amb els agricultors de diverses maneres, com pot ser el cas de les cistelles ecològiques, cooperatives de consum, mercats de pagès o altres punts de distribució directa i interacció pagès/a consumidor/a. Aquesta interacció no és sempre només de compra i consum, sinó que a vegades va més enllà esdevenint un suport directe de diferents iniciatives. És el cas de les jornades de treball voluntari o d’ajuda en diferents projectes necessaris per al funcionament de l’explotació.
Degut al seu enclavament dintre de les àrees metropolitanes, l’agricultura periurbana pateix d’una gran pressió urbanística. Les tensions derivades d’aquesta situació, poden dificultar-ne la viabilitat. És el cas, per exemple, de l’alt cost d’adquisició o lloguer de terres degut a la pressió urbanística, la dificultat d’accés a fonts d’aigua de qualitat, o l’obtenció de costos de producció més alts que en dificulten la seva viabilitat.
El micromecenatge presenta una gran oportunitat per a donar suport directe a aquest tipus d’agricultura estenent el nucli de suport més enllà dels consumidors directes del producte i involucrant tota aquella gent que se sent identificada amb els valors i objectius de la iniciativa.
D’aquesta manera, el finançament directe per part dels ciutadans de projectes d’agricultura periurbana permet ajudar a establir i fer econòmicament viable moltíssimes iniciatives que tenen un gran impacte en la millora del nostre entorn i la nostra alimentació.
