La transformació del sector primari cap a un model agrícola més sostenible necessita solucions que tinguin en compte tots els àmbits de la producció. Però la millora de la salut ambiental del sector primari passa també, com en qualsevol altre sector econòmic, per a l’increment en l’ús d’energia renovable. L’actual producció hortícola depèn en gran manera d’energia provinent de fonts no renovables, sigui el dièsel dels tractors o l’ús d’electricitat de xarxa entre d’altres. Regar implica una gran despesa energètica.
El bombeig solar ofereix una alternativa senzilla als sistemes de bombeig dièsel o gasolina però també als elèctrics convencionals. Ofereix l’adaptabilitat i no dependència de la xarxa d’un sistema dièsel, i generalment, sentim a parlar d’aquelles pràctiques que tenen un gran impacte negatiu en l’ecosistema, com poden ser l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a causa de una mala gestió de les dejeccions ramaderes, la contaminació amb productes fitosanitaris de l’aigua, l’erosió, etc., problemàtiques que han de ser revocades si volem millorar la sostenibilitat agroalimentària, l’eficiència i comoditat d’un sistema elèctric.
La majoria de sistemes de bombeig solar es basen en una instal·lació senzilla i que en la molts casos s’aprofita de la presència d’una bassa de reg als terrenys. Com és el cas de la finca de Can Margarida. Les plaques solars proporcionen energia elèctrica a una bomba que mou aigua des de la profunditat del pou cap a la bassa de reg. Aquesta bassa de reg generalment està col·locada a la zona alta de la finca. L’agricultor, aprofitant de la gravetat, usa l’aigua de la bassa per a regar quan ho necessiti, ja que el reg es pot fer a través de sistemes de degoteig que permeten regar a baixes pressions i amb molta eficiència hídrica permetent així una reducció de la despesa energètica i també de l’aigua utilitzada.
La no dependència de l’energia elèctrica de xarxa també permet millorar la independència econòmica de les explotacions i evitar l’impacte negatiu que les fluctuacions del preu de l’electricitat tenen en la viabilitat econòmica. L’energia solar no només té avantatges ecològics i econòmics, sinó que també suposa una reducció del perill d’incendis a causa del no ús o emmagatzematge de combustibles, i també redueix sorolls i fums a la finca.
La incorporació de l’energia fotovoltaica per al reg ha de ser només el primer pas cap a una futura electrificació fotovoltaica agrícola. És a dir, un augment de la producció elèctrica fotovoltaica y del seu ús per al funcionament de la maquinària agrícola, que permeti no només l’autoabastiment energètic sinó també la venda de l’excedent a la xarxa. Aquest procés podria permetre que el sector primari generés més energia de la que consumís i pugues aportar electricitat a la resta de la societat en comptes de ser un gran consumidor d’hidrocarburs.
Aquest canvi de paradigma tan profund pot començar implementant aquells sistemes fotovoltaics que ja estan més establerts i se’n coneixen els grans avantatges, com és el cas exposat. Per tant, la progressiva implementació de sistemes solars de bombeig permet avançar en la reducció de la dependència del sector agroalimentari en combustibles fòssil. I ha de servir com a primer pas cap a una major electrificació 100% renovable i disminució de la petjada ecològica fent que els petits productors agroecològics siguin actors plenament involucrats.