La reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEH) és una de les estratègies més importants per atenuar l’escalfament del planeta, que és l’emergència més gran davant la qual ens trobem com a humanitat.
En el cas de la producció d’aliments, disminuir la quantitat de GEH que s’emeten a l’atmosfera és urgent perquè aquesta activitat és actualment responsable d’un quart de les emissions (les dades oscil·len entre el 24% i el 30%).
Menjar menys carn i de ramaderia sostenible
El diòxid de carboni, CO2, és el GEH més important però també n’hi ha d’altres. L’agricultura és la font principal de metà (CH4) i òxid de dinitrogen (N2O). En els càlculs d’emissions de GEH es calcula la seva perillositat en una mesura anomenada Potencial d’Escalfament Global (o GWP en les seves sigles en anglès) que pren com a referència el CO2.
La ramaderia intensiva representa el 80% dels gasos d’efecte hivernacle que s’ocasionen en l’agricultura. Principalment pels usos de la terra -la desforestació per cultivar el que després seran pinsos i farratges, canvis en el subsol- i els processos en l’etapa de granja -l’aplicació de fertilitzants, ja siguin el maneig dels fems com els d’elaboració de síntesi; la producció de metà als estómacs del bestiar-.
En aquest sentit, per exemple, per produir un kg de vedella s’emeten 60 kg de GEH (equivalents en CO2), mentre que la producció d’1 kg pèsols n’emet 1 kg.
El transport és, doncs, un dels menors contribuents a la generació de GEH en l’agricultura… Sempre i quan no es faci en avió. En aquest sentit, una norma general ha de ser evitar consumir productes que s’hagin transportat en avió. L’altra, inevitablement consumir menys carn. I sobretot, consumir-ne de producció sostenible, d’on no s’hagi desforestat per a alimentar el bestiar, d’allà on es practiqui un maneig efectiu i sostenible.
Algunes de les fonts consultades per a aquest article:
Environmental Impacts of food. Our World in Data. 2020
Alimentació i canvi climàtic. El Diari de la Sanitat. 2017
Agroecología para enfriar el planeta. Ecologistas en Acción. 2019
Controvèrsia sobre la producció ecològica i el canvi climàtic. Agrocultura núm. 78. 2020